Desitjos, propòsits i altres artefactes
Article publicat al diari Regió7 el 31 de desembre de 2024
Quan arriba una efemèride com el canvi d’any, és difícil no caure en la màgia dels desitjos i els bons propòsits com si la nit del 31 de desembre fos capaç d’esborrar d’un sol cop totes les inèrcies acumulades. Aquesta idea tan atractiva no deixa de ser una il·lusió, una fal·làcia similar a pensar que comprar cada any el mateix número de loteria augmenta les probabilitats de guanyar, pensar que si un dia comença malament, tot anirà malament o assumir que fer un desig en bufar les espelmes d’aniversari ens ajudarà a aconseguir el que desitgem.
Un exemple fascinant el trobem en els experiments de B.F. Skinner, un dels fundadors del conductisme. Va observar que els coloms, alimentats de manera aleatòria, començaven a repetir moviments absurds com si aquests rituals causessin la recompensa. Giraven, picaven o feien passes sense sentit, creient que això influïa en l’arribada del menjar.
Un altre exemple el va aportar Curt Richter amb els seus estudis amb ratolins. Quan els rescataven d’un cubell d’aigua just abans de morir ofegats, en futurs intents, persistien molt més temps nedant que aquells que mai havien experimentat un rescat. És com si la memòria d’una salvació passada alimentés l’esperança i els empenyés a continuar lluitant, fins i tot davant d’una situació aparentment sense sortida. Aquesta creença, subjectiva i sense garanties reals, demostra un impacte profund en la conducta. En humans, coloms o ratolins, la percepció de control o esperança pot ser la diferència entre la resistència i la rendició, entre l’èxit i el fracàs i fins i tot entre la vida i la mort.
Quan el calendari arriba al 31 de desembre, pot semblar ingenu pensar que una data pugui transformar-nos. I, tanmateix, aquestes petites supersticions, aquests rituals plens d’esperança, tenen un paper molt més important del que podem imaginar.
Necessitem símbols que ens ajudin a interpretar el món, punts de partida que ens donin el coratge per avançar. El pensament màgic, encara que sovint rebutjat per irracional, pot ser un aliat poderós. No perquè tingui un efecte directe sobre la realitat, sinó perquè influeix en la nostra conducta i en trencar el gel o la por de la primera acció en el camí del canvi.
El primer pas en qualsevol canvi té un gran efecte perquè és el moment en què transformem una intenció abstracta en una acció concreta. És el gest que trenca la inèrcia, que venç les pors i la mandra, i que ens demostra que som capaços de moure’ns cap a allò que desitgem. Aquest inici, encara que sembli petit, té un valor simbòlic i pràctic descomunal: és l’espurna que encén el foc. I precisament per això, no cal esperar a tenir-ho tot perfectament pensat i plantejat; començar és el més important, perquè el primer pas ja és, en si mateix, una victòria que ens acosta al que volem aconseguir.
