Endevinadors, assessors, bruixots, canalitzadors, capellans, coachs, consellers, directius, doctors, entrenadors, guies, líders, mentors, mèdiums, mestres, metges, orientadors, pastors, pedagogs, predicadors, psicòlegs, savis, tarotistes, terapeutes, sacerdots, sanadors i xamans, en les seves encarnacions masculines i femenines, centren el seu propòsit a solucionar els problemes dels altres. Per aconseguir-ho utilitzen, entre altres artefactes exclusius de cada gremi, el consell.
El manual d’instruccions del coach prohibeix donar consells. Tanmateix, els entrenadors també caiem en la temptació, fins i tot sabent que és una de les eines menys efectives per provocar canvis.
Els ajudants no professionals, principalment els amics i la família, fan un ús intensiu dels consells. Són la seva arma predilecta per influir en les persones amb qui conviuen.
El consell no funciona en el seu aparent propòsit d’ajudar pels motius següents:
Gairebé sempre es dona sense que ningú l’hagi demanat i, a més, és gratuït. El resultat és que la motivació per canviar de qui el rep acostuma a ser força baixa.
La cara oculta del consell amaga la intenció de mostrar la superioritat de qui l’emet, que contrasta amb la suposada incapacitat de qui el rep.
Actua com el menjar porqueria, que engreixa més que alimenta, perquè és tan genèric que ignora la realitat única de cada persona.
Amb la bona intenció d’estalviar una experiència dolorosa, crea una dificultat encara més gran: impedeix viure-la i adonar-se del que està en joc, cosa que obstaculitza un autoaprenentatge genuí i permanent.
Gairebé sempre és una projecció, un mecanisme neuròtic quan és inconscient i hipòcrita quan és conscient. Consisteix a atribuir a una altra persona allò que li manca a un mateix.
Al principi sembla gratuït, però aviat emet una factura que es cobrarà a termini, segurament en forma de retret: «Amb les vegades que t’ho havia aconsellat i tu, sense fer-me cas… Mira ara quin desastre!».
Una variant del consell amb una ineficàcia idèntica és la crítica constructiva o positiva. S’ofereix amb la «sana intenció» d’ajudar i, massa sovint, en el món de l’empresa es confon amb el feedback. Tots els atributs negatius del consell es poden aplicar a la crítica constructiva, un oxímoron com una catedral.
Les ofenses mitjançant les quals algú es proclama víctima dels altres també són mecanismes d’influència tramposos. La manca d’imaginació, o la simple crueltat dels ofesos, alimenta el desig d’obtenir una victòria emocional ultraràpida assenyalant amb la culpa qualsevol persona que es posi al davant.