Si vols innovar, no et refiïs dels experts
Un expert és algú que posseeix competència, coneixements i habilitats aconseguides amb educació i pràctica en un camp concret. Els experts estan sobrevalorats quan intenten preveure el futur en els àmbits que dominen.
Thomas J. Watson, un expert, president d’IBM, va afirmar en la junta directiva de la seva empresa l’any 1943 que en el món del futur només hi hauria espai per cinc ordinadors. Un altre expert, Ken Olson, president de Digital Equipment Corporation (DEC), important empresa de la indústria informàtica dels 1970-80 va apuntalar: "No hi ha cap raó perquè un individu tingui un ordinador a casa seva".
IBM va vendre el seu primer ordinador personal just ara fa quaranta anys, dissenyat i dirigit per l'equip de Don Estridge a Boca Raton, Florida, l’agost de 1981 i es van tornar a equivocar en els pronòstics perquè els seus experts en mercats van preveure una venda un 800% més baixa que la demanda real.
"Qui dimonis vol sentir parlar als actors?", es preguntava l’any 1927, Harry Warner, un dels fundadors de l'imperi cinematogràfic que porta el seu cognom.
Els experts, encara més que la resta de mortals, condueixen cap al futur mirant pel retrovisor carreteres del passat ben conegudes. Els ingredients que cuinen en els seus oracles a parts proporcionals són, l'ego socarrat d'èxit i el desig que no canviï res per no deixar de ser experts i tornar a la cua dels aprenents.
Delphi, cocreació i actituds innovadores.
El mètode Delphi (nom inspirat en l'oracle de Delfos) és una tècnica prospectiva utilitzada per obtenir informació sobre el futur en què intervenien exclusivament experts en cada tema a investigar Es va desenvolupar als inicis de la guerra freda per predir l'impacte de la tecnologia sobre el conflicte dels blocs. Ha quedat desfasat: en un univers disruptiu i canvi de paradigmes en el que vivim busquem altres tècniques que connectin millor amb la incerta realitat.
Col·laboro habitualment en la moderació de tallers de gestió del canvi amb ConnectingBrains, empresa referent en cocreació i design thinking, on sovint incorporem a les investigacions grups heterogenis (propietaris de la idea, experts, clients, usuaris, no usuaris, etc.), que ens ajuden a preveure l'èxit d'una innovació en un nou servei o producte. Per assolir la màxima certesa en les previsions posem atenció a les dinàmiques, no assumir automàticament com a cert el que ho era fins al moment, imaginant noves solucions des de la perspectiva d'aprenentatge fugint de les classes magistrals que ens oferiria un expert sobre el tema. És difícil per a tothom oblidar-se del petit expert o experta que portem al damunt, perquè hem de renunciar al que ja sabem, al que ha format part del nostre èxit professional, al que dominem perfectament, a llençar-nos a una piscina sense veure l'aigua. Quan t'enfrontis amb la necessitat de trobar un nou camí sigui en l’àmbit professional o personal, la primera pregunta que t'has de fer és: què està en joc per a mi? I la primera cosa que hauràs de fer és deixar anar el que et faci por perdre.